Augusto e historiografías periféricas : estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana / Jordi Cortadella i Morral, Albert Masat Barcina
Cortadella i Morral, Jordi


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIV, núm. 27 (2 2017), p. 49-62 (Monográfico. Augusto. Balance historiográfico) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball és un estudi sobre la figura d'Augusto en la historiografia catalana, des de les cròniques monàstiques del segle XII fins a les reivindicacions nacionalistes del segle XX. En el recorregut per aquest llarg període veurem com Augusto passa de ser part d'un mer sistema de datació, relacionat amb el naixement de Crist, a convertir-se en un senyal d'identitat a causa de la circumstància (fortuïta) de residir per un temps en Tarraco, i per tant, governar el seu Imperi des de terres catalanes. En el camí, Augusto travessa per moments tant de complet silenci historiogràfic com d'absolut menyspreu fins a aconseguir aquella consideració atemporal i acrítica tan pròpia del clàssic. La qüestió a dilucidar és si aquest tractament del personatge es realitza en paral·lel a la historiografia oficial espanyola o en contraposició a ella.

Tarraco y Barcino en el Alto Imperio / Isabel Rodà de Llanza
Rodà de Llanza, Isabel


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 245-272 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou addenda. Resum en castellà i anglès.

L'article se centra en les dues úniques colònies romanes del territori de l'actual Catalunya, en el nord-est d'Hispània citerior: la capital provincial Tarraco (Tarragona) i la fundació augusta de Barcino (Barcelona). S'intenta fer un estat de la qüestió i balanç de la recerca, posant l'accent en les hipòtesis recents, algunes d'elles mancades de base, com l'existència d'un amfiteatre a Barcino i l'improbable canvi d'orientació del seu temple en el fòrum.

Tarraconenses e "Hispani/-ae Tarraconenses". En torno a la memoria epigráfica cívica y provincial en la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco / Estíbaliz Ortiz de Urbina Alava
Ortiz de Urbina Alava, Estíbaliz


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 160-170 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix: "Corpus Epigráfico". Resum en castellà i anglès.

La informació aportada pel corpus epigràfic de Tarraco, colònia romana, capital de l'extensa província Hispània citerior i primera seu d'un emperador fora de Roma, ens permet observar els processos d'integració política que estaven experimentat en època imperial les seves cives, així com les comunitats cíviques adscrites a la seva administració provincial. En aquesta contribució analitzem aquests processos a partir de les referències relatives a Tarragonines i "Hispani/-ae Tarraconenses" aportades per 73 inscripcions d'aquest corpus epigràfic i 5 evidències externes, amb esment de la procedència cívica (origo) i/o conventual (ex conventu), de la residència o domicili (domus), o del lloc de naixement (natio).

"España hará una de esas fiestas memorables que dejan recuerdos perpétuos" : La imagen del Imperio Hispánico en la Exposición Universal de Barcelona de 1888 y las Exposiciones Históricas de Madrid de 1892 / Beatriz Valverde Contreras
Valverde Contreras, Beatriz


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año VII, núm. 15 (2 2011), p. 160-170 (Mitologías, Políticas y Consciencias Nacionales) 
Notes. Resum en castellà i anglès.

El segle XIX va estar marcat per l'aparició d'una sèrie de "productes" culturals, concordes a les demandes de la nova societat de masses. La celebració d'exposicions universals i de commemoracions, com els centenaris, van ser moments idonis per difondre una determinada imatge del país. En l'article s'analitza el canvi de la imatge de l'Imperi Hispànic en la historiografia, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona en 1888 i les Exposicions Històriques de Madrid en l'IV Centenari del Descobriment d'Amèrica en 1892.